El present estudi aborda la necessària connexió entre els fonaments biològics de la personalitat de l’individu –ara des de la neurociència– i les pràctiques o conductes prosocials. I defensa la modificació comportamental dels éssers humans, des de la intervenció educativa, a la que considera impregnada de la dimensió afectiva i relacional, quan esdevé eficient i millora les actuacions d’educadors i educands. Altrament es valora com a incompleta. Més enllà d’això defensa aquella connexió –entre els fonament biològics de la personalitat de l’individu, ara des de la neurociència, i les pràctiques o conductes prosocials– com a interactiva, doncs no només les bases genètiques condicionen els comportaments, sinó que metodologies d’intervenció programades i consistents poden arribar a modular aquells components biològics. I es conclou en la descripció del model «MOST» europeu d’intervenció. En qualsevol cas, resta oberta la porta a posteriors investigacions, que quantifiquen la influència d’aquella mútua interconnexió i els subsegüents beneficis en favor de la prosocialitat dels individus.