Les diputacions provincials van ser un element important en la lluita contra l'analfabetisme de la població rural durant el tardofranquisme i la transició espanyola. En el cas valencià, la Diputació va crear el 1958 el Patronat d'Educació Rural amb l'objectiu d'evitar l'abandonament dels mestres d'escoles rurals per falta d'incentius. La hipòtesi de partida d'aquest estudi s'articula al voltant de dos eixos. En primer lloc, el Patronat d'Educació Rural, gràcies al protagonisme dels mestres rurals, no només va poder contribuir notablement al desenvolupament educatiu dels escolars de zones rurals, sinó que també va actuar com a dinamitzador cultural de la població. Fins i tot, en alguns casos va permetre millorar aspectes de l'economia d'algunes zones rurals. D'altra banda, el Patronat, guiat per la implicació dels docents, va ser capaç d'adaptar- se als canvis socials, educatius i polítics que es van produir a Espanya durant la transició política democràtica. Per contrastar les nostres hipòtesis hem analitzat fonts històriques dipositades en l'Arxiu de la Diputació Provincial de València. Aquesta recerca constitueix una novetat historiogràfica perquè per primera vegada s'analitza el paper del Patronat d'Educació Rural de la Diputació de València i la seua importància en l'alfabetització del món rural de la província de València.