La motivació és un dels elements per excel·lència de l'educació convertint- se en la ferramenta essencial per a aconseguir que l'alumne o el receptor aconseguisca comprendre el que escolta per a obtindre el tan gastat aprenentatge significatiu. Trobem nombroses definicions que conclouen a dir que en la motivació influïxen tant factors o variables personals com contextuals. Tractant-se, doncs, d'un element essencial en l'educació hem volgut tornar la nostra mirada als segles iv i v i, més concretament, al pedagog, teòleg, filòsof i mestre de retòrica Sant Agustí de Hipona. Els motius que ens han portat a fixar-nos en esta figura és per la seua aportació al desenrotllament i a la fonamentació, que nombrosos investigadors defenen, al món occidental. Potser un dels aspectes menys coneguts de l'hiponense siga el de l'educació i, especialment, el de les qualitats que definixen un bon mestre des de la pedagogia augustiniana. Hem pretés realitzar esta reflexió completant i analitzant les propostes que apareixen en els escrits de les seues principals obres pedagògiques per a contrastar-les amb les valoracions més recents que es tenen sobre el terme motivació. Comprovarem que hi ha una gran connexió amb este concepte entre investigadors més recents, la incipient neuroeducació i la visió pedagògica agustinana de la seua època el que ens diu que els elements de l'educació ja es treballaven en els segles iv i v.