En l’actualitat estem vivint una situació marcada per tota una sèrie de problemes estretament relacionats (contaminació i degradació d’ecosistemes, esgotaments de recursos, desigualtats creixents, conflictes...) Una situació que ja al 1991 el biòleg R. Bybee va qualificar d’autèntica emergència planetària. Aquest fet ha donat lloc a nombroses crides tant d’especialistes com d’organitzacions internacionals on es reclama la participació dels educadors de totes les àrees i nivells tant de l’educació formal com de la no reglada, per tal que contribuïm a formar ciutadans i ciutadanes conscients de l’actual situació d’emergència planetària i preparats per a participar en la presa de decisions. No obstant això aquestes crides no han tingut una resposta adequada. I és per aquest motiu que, a la Segona Cimera de la Terra (Johannesburg, 2002), va sorgir la idea de realitzar una campanya intensa i de llarga durada amb el propòsit d’aconseguir la implicació dels educadors en la formació d’una ciutadania conscienciada en la situació del planeta. Aquesta acció va consistir en la institució de la “Dècada de l’educació per un futur Sostenible” (2005-20014), en la que s’hauria de potenciar la incorporació de les nostres accions educatives a abordar la situació del planeta i les necessàries mesures i, molt particularment a formar una ciutadania conscient de la gravetat i del caràcter glocal (és a dir, a la vegada global i local) dels problemes. En 2014, es va aprovar un Programa d’Acció Mundial (GAP) per a donar continuïtat als objectius de la Dècada i l’Educació per ala Sostenibilitat. Un programa concebut com a contribució a l’Agenda 2030 per a la Transició a la Sostenibilitat en la que s’integrarà. En setembre de 2015, van aprovar-se per l’Assemblea General de Nacions Unides els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a guia de l’Agenda de Desenvolupament 2030. Com pot llegir-se al Preàmbul de la resolució aprovada: “Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i les 169 metes que anunciem avui demostren la magnitud d’aquesta ambiciosa nova Agenda universal”. Uns Objectius que tracten de donar resposta al conjunt de greus problemes estretament vinculats als que ens enfrontem i en els que l’educació, com Objectiu 4, ha de jugar un important paper en la consecució de tots els ODS. I, en particular, per tal de contribuir a tots els objectius, és necessari el compromís de la Química amb la protecció del planeta i els seus recursos naturals de forma continuada. En resposta a les crides i a l’engravament de la situació, en aquest treball es planteja estudiar el paper de la Química i més en concret de la Química Verda en l’educació científica per a contribuir des d’aquest camp a la Ciència de la Sostenibilitat i, per tant, a la transició cap a societats sostenibles. Primerament la investigació es centra en una amplia anàlisi sobre l’atenció que l’Educació Secundària i la pròpia investigació en el camp de la didàctica de les ciències estan prestant a les aportacions de la Química Verda, i la possibilitat de la seva incorporació en la formació de la ciutadania i l’adopció de mesures necessàries per a contribuir a la construcció d’un futur sostenible. Les estratègies que s’han utilitzat principalment han estat: anàlisi de llibres de text de Secundària i Batxillerat de dos comunitats autònomes diferents, revisió bibliogràfica de revistes entre les més utilitzades en Espanya i a nivell internacional, estudi de les concepcions tant de docents en actiu com en formació i de l’alumnat sobre Química Verda i el seu paper en l’educació en ciències, anàlisi de l’atenció a la Química Verda en la investigació a través de l’estudi de les Tesis Doctorals així com estudiant les aportacions a congressos de didàctica de les ciències. Els resultats d’aquesta primera part mostren que, en general, l’atenció que l’educació científica i la investigació donen a la Química per a la Sostenibilitat, i al seu paper per a contribuir a les mesures que es deuen adoptar, és insuficient. En la segona part tenint en compte aquesta situació, s’ha realitzat una proposta constructiva d’activitats que tenen en compte la Química Verda, així com entrevistes a experts en el camp de la didàctica i de la Química Verda, fet que ens ha ajudat a elaborar els materials i aquelles propostes que es poden realitzar a l’aula. Amb aquesta segona part, s’ha pretès contribuir a millorar l’interès dels estudiants cap a la Química i el seu aprenentatge a la vegada que afavorir una visió més adequada de la Química i el seu paper per a resoldre els problemes que afecten a la humanitat, contribuint així a la cerca de solucions i a la formació d’una ciutadania responsable i preparada per a la presa de decisions.