L’estudi aborda la responsabilitat social que la constitució d’Ecuador del 2008 atorga a les universitats, a partir d’entendre que el model productiu basat en l’explotació de recursos naturals vigent fins a les hores, ha de canviar per tenir present la riquesa cultural i ambiental del país en el seu desenvolupament. Des de la Psicologia, mitjançant d’un enfocament centrat en la persona, a partir dels discursos oficials a nivell internacional i de l’Ecuador, el treball proposa un exercici teòric a la comprensió de les característiques de l’alumnat socialment responsable a fi de tenir present que perquè canviï un sistema socioeconòmic resulta necessari que es donin canvis no sols organitzacionals o de programa educatiu, sinó també cal contemplar el perfil d’estudiant que s’ha de formar. En funció de la revisió que es presenta, es conclou que mitjançant l’educació superior tot i bé que cal formar en l’adquisició de coneixements pràctics i competències per dur a terme la professió, alhora es prioritari interioritzar valors i habilitats empàtiques que desenvolupin la responsabilitat de procurar que en l’exercici professional la comunitat i el medi siguin l’objectiu primordial perquè així les universitats esdevinguin veritablement centres de referència en el desenvolupament sostenible de l’Ecuador.