Les relacions entre la Psicologia Moral i la Filosofia Moral han sigut motiu de diverses i importants reflexions. Per a Piaget i Kohlberg, la col· laboració entre ambdues disciplines era tan lògica com important; però junt al declivi dels seus enfocaments, s’han plantejat preocupacions sobre les conseqüències negatives d’un excés apropament entre ambdues especialitats, així com exhortacions a reafirmar l’autonomia de la Psicologia Moral front la Filosofia, amb «més psicologia». Diagnòstic i tractament amb què no tots els comentaris concorden. Després de passar revisió, esquemàticament, al curs del dit debat, aquí es conclou amb la proposa de què s’hi conceba i pros· seguisca en termes més amplis i autocrítics. Hui dia, particularment destacaríem: a) Les «argumentacions mixtes» o la porositat dels límits disciplinaris són tan inevitables com positives; b) en lloc de incórrer en il·lusions natu· ralistes o en un descriptivisme ingenu i falsament neutral, allò més indicat seria que totes les teories de la Psicologia Moral admeteren, del mode més transparent i reflexiu possible, les seues pressuposicions normatives o de va· lor; c) més enllà de la relació entre els psicòlegs i els filòsofs de la moralitat, o de l’anomenada «fal·làcia del psicòleg» (segons la qual els psicòlegs donen per fet que les seues prescripcions cal que siguen adoptades com a guia pels educadors), aquest debat hauria de conduir cap a una extensió de la comunitat de «parells» encarregats de jutjar la qualitat de les investigació, o dit d’altra forma, a la major democratització possible dels estudis en aquesta àrea.