En l’ensenyament secundari sol predominar l’aplicació d’un tipus de procediments d’avaluació que no permeten la intervenció de l’alumnat i no incideixen en el procés d’aprenentatge sinó només en el resultat final (Garcia Vidal, 2015). Però, per afavorir l’adquisició cal respectar el desenvolupament del procés i els plans d’estudi de l’alumne. Amb aquesta finalitat, els continguts han d’estar determinats per les necessitats dels estudiants (Doughty i Long, 2003). Cal buscar instruments d’avaluació perquè el professor puga accedir al procés d’aprenentatge, i promoure l’avaluació formativa per tal de confirmar o modificar les representacions dels alumnes i així poder ajustar les activitats al grau dels coneixements adquirits (Ribas, 2000). L’avaluació formativa en l’àrea de llengua i literatura busca les dades qualitatives que permeten apreciar les peculiaritats individualitzades (Mendoza, 2000). L’objectiu fonamental d’aquest treball se centra en introduir l’avaluació formativa amb la implementació de seqüències didàctiques per treballar la llengua i la literatura en Secundària amb les TIC. A partir d’aquest objectiu, ens proposem altres objectius específics: atendre la diversitat d’interessos i destreses de l’alumnat, integrar les quatre habilitats lingüístiques i donar-li una aplicació didàctica a la riquesa de recursos de la xarxa. Respecte a la metodologia utilitzada, s’han planificat projectes de treball que consisteixen en un conjunt d’activitats organitzades i seqüenciades en funció d’un resultat o producte determinat, amb la incorporació de recursos TIC. Els instruments d’avaluació emprats són diversos en funció de cada projecte. S’activen diferents modalitats d’avaluació abans, durant i després de la tasca encomanada, des d’un qüestionari per detectar idees prèvies, un esborrany o una correcció d’un text fins a una rúbrica final autoavaluativa i coavaluativa. Com a conclusió, constatem que Les TIC aporten eines diverses que faciliten l’avaluació formativa ja que agilitzen la gestió dels resultats (qüestionaris en línia: Kahoot, Socrative); permeten registrar els processos de cerca, selecció i elaboració de les tasques (webquest, amb rúbriques d’avaluació de tot el procés); contribueixen a organitzar la informació (mapes conceptuals); faciliten la comunicació entre els aprenents i el docent, (correu electrònic, les xarxes socials); i permeten la construcció compartida del coneixement (Drive, blogs, etc.), la qual cosa facilita l’adquisició de les competències clau per aprendre ja que permet la reflexió compartida sobre el que s’ha aprés i sobre les dificultats que van sorgint.