L’enfocament estratègic és un mètode per a prendre decisions (és a dir, per a resoldre problemes) de caràcter complet, integrat i dinàmic. És complet perquè el procés decisori inclou totes les fases que influeixen en els resultats de l’empresa considerant el control i avaluació del procés com una fase amb entitat pròpia. És integrat perquè sols una visió conjunta de la presa de decisions pot donar-nos els elements clau per a entendre el funcionament de l’empresa i mitjançant els mecanismes de control i avaluació arribarem a conèixer les interrelacions sinèrgiques entre aquests elements. I és dinàmic perquè tant els recursos i capacitats de la pròpia organització com els factors condicionants del seu entorn evolucionen, i són els mecanismes de control i avaluació els que permeten detectar i analitzar eixes variacions per a proposar les millores i/o canvis que permeten el desenvolupament organitzatiu (o en moments de crisi, la seua supervivència). Les auditories (externes o internes) obtenen, acumulen i classifiquen els problemes que sorgeixen en l’empresa (control) per a analitzar-los i valorar la seua repercussió sobre els objectius organitzatius (avaluació); tenint en compte que, segons quin siga el seu abast, abordaran simplement els procediments d’administració laboral o els problemes en la gestió de les funcions empresarials o bé afrontaran el disseny de les estratègies per l’equip de direcció. La seua transversalitat respecte al procés de presa de decisions i les característiques anteriors (completa, integrada i dinàmica), permeten identificar les auditories estratègiques, siga quin siga l’àmbit d’actuació; sent aquest el principal valor afegit del present material.