The prosociality refers to socially beneficial actions, involving behavior, emotions and reasoning, and here is proposed a method to carry out an intervention in educational centers for its promotion through a multilevel strategy or chain of favors. Background: although there is no specific antecedent of the proposed method, there are studies about the promotion of prosociality in school, focused on behavior, emotions or reasoning, and the main antecedent is the method of prosocial intervention by Robert Roche (Escotorín and Roche, 2011, Roche, 1999, 1997, Romersi, Martínez-Fernández and Roche, 2011), of the Autonomous University of Barcelona, Spain. Method: the following is integrated: purpose, objectives, applicability, population and sample, research design, and copies of the instruments; The research that this implies is a mixed approach, with a quasi-experimental design, with at least two groups of students. Expected results: 1. knowledge of the types of conduct, reasoning and prosocial emotions of the students, before, during and after the intervention, 2. comparison of the behavior, reasoning and prosocial emotions for the experimental and control groups and 3. achievements that can be highly beneficial in terms of cooperation, interpersonal understanding, empathy and similar variables. Conclusion: the proposed method allows to monitor in a simple way the evolution and effects of prosociality in the school institution; The method is expected to be useful for classroom teachers, supervisors and principals, as well as for undergraduate and graduate students in social sciences.La prosocialitat es refereix a les accions socialment beneficioses, que impliquen conducta, emocions i raonament.Ací es proposa un mètode per a dur a terme una intervenció a centres educatius per a la seua promoció mitjançant una estratègia multinivell o cadena de favors. Antecedents: encara que no hi ha un antecedent específic del mètode proposat, hi ha estudis sobre la promoció de la prosocialitat a l’escola, centrats en la conducta, les emocions o els raonaments, i el principal antecedent és el mètode d’intervenció prosocial de Robert Roche (Escotorin i Roche, 2011; Roche, 1999, 1997; Romersi, Martínez-Fernández i Roche, 2011), de la Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya. Mètode: hi integra el següent: propòsit, objectius, aplicabilitat, població i mostra, disseny d’investigació, inclosos exemplars dels instruments; la investigació que això implica és d’enfocament mixt, amb disseny quasiexperimental, amb almenys dos grups d’estudiants. Resultats esperables: 1. Coneixement dels tipus de conducta, raonament i emocions prosocials dels estudiants, abans, durant i després de la intervenció. 2. Comparació de la conducta, el raonament i les emocions prosocials per als grups experimentals i de control. 3. Èxits que poden ser altament beneficiosos pel que fa a cooperació, comprensió interpersonal, empatia i variables similars. Conclusió: el mètode proposat permet monitorar de manera senzilla l’evolució i els efectes de la prosocialitat en la institució escolar. S’espera que el mètode sigaútil per a docents d’aula, supervisors i directors, així com per a estudiants de pre i postgrau en ciències socials.