Aquest treball es proposa conèixer com es gestiona la informació en el procés de composició escrita en col·laboració a partir de la lectura de múltiples fonts, desenvolupat en un context natural d’aula i en el marc d’una seqüència didàctica (SD). Els tres objectius específics són: 1) analitzar la complexitat de la fase inicial de lectura i presa de notes per a l’escriptura a partir de fonts documentals diverses, 2) examinar la natura del procés de composició escrita en cooperació durant la tasca d’escriptura a partir de fonts, i 3) identificar les transformacions en els textos dels estudiants durant l’activitat d’escriptura i determinar la funció de les regulacions externes durant el procés. L’instrument principal de la investigació és una intervenció en forma de projecte d’ensenyament i aprenentatge inspirat en el model de SD per a aprendre a escriure (Camps, 2003). S’articula al voltant d’unes activitats de lectura i escriptura situades, orientades a l’elaboració en grups reduïts d’un text acadèmic de temàtica històrica que ha de respondre a uns objectius comunicatius específics i que té uns destinataris reals. La composició textual preveu una primera fase de lectura inicial i presa de notes d’un dossier de documentació amb textos de gèneres i àmbits diversos, seguida de l’escriptura. El projecte incorpora diferents dinàmiques (revisió entre iguals, discussió entre equips de treball) acompanyades de materials de suport a l’escriptura (guió d’escriptura, graella de revisió, consells de reescriptura) a fi de marcar les diferents etapes del procés i de regular-lo externament. La investigació inserida a l’aula parteix d’enfocaments descriptius i interpretatius. Les dades es recullen en el desenvolupament de la SD i provenen dels enregistraments de les interaccions durant la composició escrita (entre iguals i amb els adults) i dels diferents textos que s’elaboren al llarg del procés (notes de lectura, versions inicials, intermèdies i finals). Amb l’anàlisi s’identifiquen els obstacles i les estratègies que es desenvolupen quan es fa front a una tasca d’una complexitat cognitiva tan gran durant els diferents moments del procés. Els resultats fan palès que la lectura és reeixida quan es guia pels objectius de la tasca d’escriptura i atén a la situació retòrica en què s’insereix la tasca d’escriptura. Les notes de lectura i els textos adopten formes diverses en funció de la idea de la tasca i de les estratègies seguides, reproductives o transformadores, en el tractament de les informacions. A més, el treball col·laboratiu i els ajuts externs contribueixen a la millora de la gestió de la tasca a través de mecanismes de regulació i autoregulació cognitiva. Encara més, aquests elements ajuden els aprenents a representar-se més clarament la tasca de llegir per a escriure, del text i de la situació retòrica en què s’insereix, a planificar i revisar millor i més recursivament, i a posar en marxa estratègies que poden conduir a la transformació del coneixement.This study seeks to know how information is managed during the process of collaborative written composition based on reading multiple sources, conducted in a natural classroom context and within the framework of a didactic sequence. Its three specific goals are: 1) to analyse the complexity of the initial reading and note-taking phase for writing based on a diversity of documentary sources, 2) to examine the nature of the collaborative written composition process during the writing task based on these sources, and 3) to identify transformations in the students’ texts during the writing task and determine the function of external regulations during this process. The main instrument employed in this research is an intervention in the form of a teaching and learning project inspired by the model of didactic sequences for learning to write (Camps, 2003). This project is articulated around socially situated activities of reading and writing, oriented towards the elaboration in small groups of an academic text on a history topic that has to respond to specific communication goals and that has real addressees. The written composition anticipates a first reading and note-taking phase of a documentation dossier with texts of different genres and fields, followed by writing. The project incorporates different dynamics (peer review and discussion between work teams) accompanied by writing support materials (writing script, reviewing grid, rewriting tips) in order to mark the different stages of the process and regulate it externally. The research within the classroom is based on descriptive and interpretative approaches. Data are collected during the development of the didactic sequence and come from the recordings of the interactions during the written composition (among peers and with the adults) and from the different texts produced throughout the process (reading notes, initial drafts, intermediate drafts, and final versions). The analysis identifies the obstacles and the strategies displayed when facing a task of such great cognitive complexity during the different moments of the process. Results show that reading is successful when is guided by the goals of the writing task and addresses the rhetorical situation in which the writing task is inserted. Both the reading notes and the texts take different forms depending on students’ task representation and the followed strategies, reproductive or transformative, in the treatment of information. In addition, collaborative work and external help contribute to improve the management of the task through self-regulative tools and metacognitive regulation. Moreover, these elements help the learners to represent to themselves more clearly the reading-to-write task, the text and the rhetorical situation in which it is inserted, to plan and review better and more recursively, and to implement strategies that can lead to the transformation of knowledge.