Els últims anys del segle XV i la primera meitat del XVI, anys en què va viure na Germana de Foix (1488-1536), són, científicament parlant, una època de transició entre la baixa edat mitjana i la revolució científica i, per tant, una època complexa, on encara continuen les velles idees i se n’originen altres de noves. Això no vol dir que es tracte d’una lluita entre la foscor medieval i les llums de la ciència moderna. En la baixa edat mitjana europea (des del 1100, i, en particular, entre 1200 i 1350) s’inicia un procés de recuperació que permet un període d’estabilitat, de creació de ciutats,avanç del comerç, triomf del romànic i naixement del gòtic, creació de les primeres universitats (París, 1150; Oxford, 1190; Bolonya, 1200)... Això afavorix un considerable avanç en ciència i tècnica, basant-se en les aportacions musulmanes i xineses, arreplegades a través d’Espanya, de les croades i de la ruta de la seda.