Les divises van sorgir a finals del segle XIV amb l?objectiu de superar les limitacions del sistema heràldic, subjecte a un codi massa rígid i concebut exclusivament per traslladar conceptes dinàstics i de llinatge. Aquest estudi proposa una dissecció de l?autèntic «alter ego» literari i estètic escollit pel noble Pere de Portugal, efímer rei dels catalans (1464-1466). La cartografia de la seva divisa, present a tota mena d?espais arquitectònics i objectes personals i institucionals, revela que en va fer un ús extraordinàriament intensiu, primer a Portugal i, més tard, a Catalunya. Darrera la majoria d?aquestes manifestacions hi palpiten el desig de legitimació i un fort sentit estètic. Però per damunt de tot la voluntat d?expressar una màxima moral, connectada amb la literatura cavalleresca o especular, inspirada, entre d?altres, en els corrents de la filosofia moral pagana (Sèneca i Boeci) i dels humanistes del tres-cents italià. Només així podem entendre que la divisa Paine pour joie, com altres fórmules emblemàtiques semblants, és fruit de les inquietuds i els anhels intel·lectuals d?un cavaller tardomedieval més que el reflex-sublimació de les seves experiències biogràfiques.