Aquest article desenvolupa una anàlisi al voltant de les connexions i les repercussions històriques entre la imatge fotogràfica i l'evolució de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, amb la finalitat d'establir la capacitat de la fotografia artística per a crear pensament i coneixement, i esdevindre així en un dels mitjans educatius més rellevants de la cultura contemporània. Estableix els posicionaments del pensament humanista respecte a aquestes evolucions tecnològiques i el paper de la fotografia artística com a articuladora de pensament crític alternatiu al discurs textual. Analitza dins aquesta evolució històrica recent la importància de la fotografia en la mateixa evolució de la tecnologia i els possibles impactes en la cultura contemporània i en la configuració del pensament i l'imaginari del món. Finalment analitza la importància i la connexió que la fotografia, en relació amb la tecnologia, estableix amb les arts i l'estètica i el paper d'aquesta última com a articuladora de processos de creació de coneixement, a través de la imatge.