La Corona d’Aragó ha sigut tradicionalment estudiada com a entitat política i cultural. No obstant això, l’exploració de les connexions i divergències que hi va haver en molts aspectes musicals entre els diversos territoris que la conformaven es hores d’ara un treball pendent en un estudi global actualitzat. Són nombroses les incògnites que es plantegen a aquest respecte. Es pot parlar d’un patrimoni musical amb entitat pròpia dins d’aquest àmbit geogràfic? Si és així, quines foren les seues característiques i com evolucionaren amb el temps? Quina visió es té en l’actualitat? A més de la recerca, és actualment d’una importancià vital la transferència del coneixement generat, juntament amb la docència i difusió social d’aquest, aspectes en què la universitat té un paper fonamental. Així mateix, cal connectar aquestes necessitats amb la innovació, imprescindible perquè el món acadèmic s’adapte als canvis en la societat actual i done resposta als nous reptes que es generen. L’any 2018 es commemorava el 600è aniversari de la creació de la Generalitat com a institució permanent del Regne de València pel rei Alfons el Magnànim, esdeveniment que tenia lloc només un quart de segle abans de la màxima expansió territorial de la Corona, amb la conquesta del regne de Nàpols (1442). Va ser aquesta una bona ocasió per fer balanç sobre el coneixement en aquest camp i reflexionar sobre els nous reptes que planteja la investigació històrica sobre la cultura musical en el marc comú de la Corona d’Aragó entre el naixement d’aquella institució i la seua supressió el 1707 al temps que desapareixia l’entitat política. Amb tots aquells objectius, es va celebrar el 2019 a València, promogut per la Fundació Capella de Ministrers i l’associació Cultural Comes, el I congrés El patrimoni musical de la Corona d’ Aragó 1418-1707. Estat de la recerca, noves perspectives i reptes en el segle XXI. Aquest llibre arreplega no només una gran part dels treballs que es presentaren en aquest congrés sinó també diverses aportacions d’altres autors que donen forma a una monografía que obre nous camins en l’anàlisi i interpretació d’un objecte d’estudi fins ara oblidat com a una unitat, el patrimoni musical de la Corona d’Aragó, al temps que ofereix noves perspectives, innovacions i propostes per afrontar aquests desafiaments en la societat i l’educació del segle XXI.