NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

El pensament etiològic microbià i el paludisme (1880-1900)

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

El pensament etiològic microbià i el paludisme (1880-1900)

dc.contributor.author	Báguena Cervellera, María José
dc.date.accessioned	2021-12-14T12:44:49Z
dc.date.available	2021-12-15T05:45:06Z
dc.date.issued	2001	es_ES
dc.identifier.citation	Báguena Cervellera, M. J. (2001). El pensament etiològic microbià i el paludisme (1880-1900). Afers, 16(39), 371-379.	es_ES
dc.identifier.uri	https://hdl.handle.net/10550/80997
dc.description.abstract	S'estudia l'evolució etiològica sobre el paludisme des de 1880 a 1990. Els vint anys estudiats permeten comprovar que la teoria miasmàtica que interpretava l'origen del paludisme va deixar pas a l'explicació microbiana causal sense a penes un altre canvi que la identificació del miasma palúdic amb l'hematozou de Laveran. Només el descobriment del mosquit anòfel com a vector de transmissió del paràsit va fer que se substituís la via respiratòria per la inoculació cutània com a mecanisme d'infecció. L’aire dels pantans no era ja el perjudicial, sinó les seues aigües estancades, el lloc on es criaven les larves dels mosquits, l'eliminació dels quals va convertir-se en el centre de la lluita antipalúdica. D'aquesta manera van quedar desplaçades altres mesures adoptades anteriorment per a fer desaparèixer factors de risc miasmàtic, com ara disminuir l' extensió de les aigües entollades dedicades al cultiu de l'arròs. //.	es_ES
dc.description.abstract	Se estudia la evolución etiológica sobre el paludismo desde 1880 a 1990. Los veinte años estudiados permiten comprobar que la teoría miasmática que interpretaba el origen del paludismo dejó a la explicación microbiana causal sin apenas otro cambio que la identificación del miasma palúdico con el hematozoario de Laveran. Solo el descubrimiento del mosquito anofeles como vector de transmisión del parásito hizo que se sustituyera la vía respiratoria por la inoculación cutánea como mecanismo de infección. El aire de los pantanos no era ya el perjudicial, sino sus aguas estancadas, el lugar donde se criaban las larvas de los mosquitos, la eliminación de los cuales se convirtió en el centro de la lucha antipalúdica. De este modo quedaron desplazadas otras medidas adoptadas anteriormente para hacer desaparecer factores de riesgo miasmático, como por ejemplo disminuir la extensión de las aguas encharcadas dedicadas al cultivo del arroz.	es_ES
dc.language.iso	ca	es_ES
dc.subject	malària	es_ES
dc.subject	paludisme	es_ES
dc.subject	història	es_ES
dc.subject	malaria	es_ES
dc.subject	paludismo	es_ES
dc.subject	historia	es_ES
dc.subject	laveran	es_ES
dc.title	El pensament etiològic microbià i el paludisme (1880-1900)	es_ES
dc.type	journal article	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::HISTORIA::Historia por especialidades::Historia de la medicina	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::CIENCIAS MÉDICAS ::Otras especialidades médicas	es_ES
dc.accrualmethod	HMED	es_ES
dc.embargo.terms	0 days	es_ES