Physical activity (PA) has been shown to have many positive effects on the health, well-being and quality of life people with disabilities. However, empirical evidence tells us that these people perform less PA than their non-disabled peers. In order to contribute to knowledge and the consequent application of public health policies to promote PA, the present doctoral thesis aims to study Spanish university students with disabilities PA, through a 3-year follow-up study, along with whether or not they complied with the World Health Organization’s (WHO) physical activity recommendations and relating it to different variables such as athletic identity (AI), life satisfaction (LS) and screen time (ST). A validation, longitudinal study, cross-sectional study, and a nonlinear study make up this thesis. Spanish university students with disabilities were recruited through the universities’ disability care services. The participants ranged from 355 in the longitudinal study to 1,227 in the cross-sectional study. The International Physical Activity Questionnaire (IPAQ), Athletic Identity Measurement Scale (AIMS), Adolescent Sedentary Activity Questionnaire (ASAQ) and Satisfaction With Life Scale (SWLS) were the instruments used for data collection. The data collected were treated using the corresponding tests for each type of non-normal data. Confirmatory factor analysis, Spearman corrections, Mann-Whitney U, Kruskal-Wallis tests, Wilcoxon tests and Self-Organized Maps (SOM) were used for data analysis. The main results obtained indicate that the PA performed by university students with disabilities is still very low. Although no significant differences were found in longitudinal comparisons across PA domains (i.e., total, vigorous, moderate, walking), vigorous PA suffered a greater reduction over the three-year course, especially in women. At the same time, moderate PA seems to be the most accessible for students with disabilities, especially for those with multiple disabilities. Underweight and normal weight students had higher values of general, vigorous and moderate PA. Over the course of 3 years, the percentage of students who complied with the WHO’s PA recommendations was reduced, with a 0.6% decrease from 41.4% in Wave I to 40.8% in Wave II. There was also a 5.3% increase in people classified as overweight-obese over the course of 3 years. On the other hand, the AIMS was validated for the population of university students with disabilities and found significant positive correlations between AI and the time of practice of moderate and vigorous physical activities. The students’ LS was also studied and they were found to be ‘slightly dissatisfied’ with their LS. The youngest students, and those with congenital disabilities, obtained better LS than the older groups and those with acquired disabilities. Positive correlations of LS and PA and AI were also identified. Finally, we found a high use of sedentary ST among the participants, with a total of 5.45 hours per day, in which computers were the most frequently used medium. We also found that the degree of disability plays a moderating role in this use, as students with a higher degree of disability obtained less ST than those with lower degrees. In conclusion, this doctoral thesis provides and expands knowledge in the area of physical activity and disability in the university environment. The results obtained can help to improve the policies used in physical-sports and health intervention, sports services and services of attention to these students. In this way, universities can improve their role as social agents and promote health, strengthen strategies and interventions for the promotion of healthy lifestyles and physical activity and thus improve the students’ lives while helping to meet the Sustainable Development Goals of the 2030 Agenda.L’activitat física (AF) és una activitat que ha demostrat tindre nombrosos efectes positius en la salut, el benestar i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. No obstant açò, l'evidència empírica ens diu que les persones amb discapacitat realitzen menys AF que els seus parells sense discapacitat. Amb la finalitat de contribuir al coneixement i la conseqüent aplicació de polítiques públiques de salut pública en la promoció de l’AF, aquesta present tesi doctoral té com objectiu estudiar a l’AF de l’alumnat universitari de l’Estat espanyol amb discapacitat. Específicament, a través d’un estudi de seguiment de la cohort 3 anys després, juntament amb el compliment (o no) de les recomanacions d’activitat física de l’Organització Mundial de la Salut (OMS); a més de relacionant-la amb diferents variables com són la identitat esportiva (IE), la satisfacció en la vida (SV) i el temps d’ús de mitjans tecnològics de pantalla sedentaris (UMTP). Una validació, un estudi longitudinal, un estudi transversal i un estudi no-lineal composen aquesta tesi. L’alumnat universitari amb discapacitat de l’Estat espanyol va ser reclutat a través dels serveis d’atenció a la discapacitat de les universitats espanyoles. Les persones participants d'aquests estudis han variat des de 355 a l’estudi longitudinal, fins a 1,227 a l’estudi transversal. Per a la recollida de dades es van utilitzar els instruments International Physical Activity Questionnaire (IPAQ), Athletic Identity Measurement Scale (AIMS), Adolescent Sedentary Activity Questionnaire (ASAQ) i Satisfaction With Life Scale (SWLS). Les dades recollides es van tractar utilitzant les proves corresponents per a cada tipus de dades, tenint en compte la no normalitat d’aquestes. Anàlisi factorial confirmatori, correlacions de Spearman, proves U de Mann-Whitney, proves de Kruskal-Wallis, proves de Wilcoxon i Mapes autoorganitzats (SOM) foren utilitzades per a l’anàlisi de les dades. Els principals resultats obtinguts indiquen que l’AF realitzada per l’alumnat universitari amb discapacitat encara és molt baix. Tot i que no es van trobar diferències significatives en les comparacions longitudinals als dominis d’AF (i.e., total, vigorosa, moderada, lleugera), l’AF vigorosa va patir una reducció més gran al transcurs dels tres any, sobretot a les dones. Alhora, l’AF moderada pareix que siga la més accessible per a l’alumnat amb discapacitat, sobretot per aquelles persones amb discapacitats múltiples. L’alumnat amb infrapès-normopès presentaren valors més alts d’AF general, vigorosa i moderada. A més, al transcurs de 3 anys es va reduir el percentatge d’alumnat que acomplia les recomanacions d’AF de l’OMS. Un 0.6% va disminuir del 41.4% a l’Onada I al 40.8% de l’Onada II. També hi hagué un augment del 5.3% de les persones classificades com sobrepès-obesitat al transcurs dels 3 anys. Per altra banda, es va validar l’AIMS per a la població d’alumnat universitària amb discapacitat, i trobat que hi existeixen correlacions significatives positives entre la IE i el temps de pràctica d’activitats físiques moderades i vigoroses. Així mateix, es va estudiar la SV de l’alumnat i es va trobar que està ‘lleugerament insatisfet’ amb la seua SV. L’alumnat més jove, i aquell amb discapacitats congènites, obtingueren millor SV que els grups més majors i amb discapacitats adquirides. També es van identificar correlacions positives de la SV i l’AF i la IE. I per últim, trobarem un elevat UMTP sedentaris, entre l’alumnat universitari amb discapacitat corresponent a un total de 5.45 hores per dia, on l’ordinador és el mitjà més utilitzat. A més, vàrem trobar que el grau de discapacitat juga un paper moderador en aquest ús, ja que l’alumnat amb grau de discapacitat superior obtingueren menys UMTP que aquell alumnat amb graus inferiors. En conclusió, la present tesi doctoral aporta i amplia el coneixement en l’àrea de l’activitat física i la discapacitat. Més concretament, a l’entorn universitari, on els resultats obtinguts poden ajudar a millorar les polítiques d’intervenció fisico-esportives i per a la salut, dels serveis d’esports i els serveis d’atenció a la discapacitat espanyol. D’aquesta manera, les universitats poden millorar el seu paper d’agent social promotor de la salut, enfortir les estratègies i les intervencions de promoció als estils de vida saludables i l’activitat física, i així, millorar la vida de l’alumnat amb discapacitat. Tot açò, ajudant a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.