NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Estudi i edició del País Valencià

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Estudi i edició del País Valencià

dc.contributor.advisor	Casanova Herrero, Emili
dc.contributor.author	Garcia Perales, Vicent-Ferran
dc.contributor.other	Departament de Filologia Catalana	es_ES
dc.date.accessioned	2022-03-20T18:05:14Z
dc.date.available	2022-03-21T05:45:06Z
dc.date.issued	2001	es_ES
dc.date.submitted	29-01-2002	es_ES
dc.identifier.uri	https://hdl.handle.net/10550/81942
dc.description.abstract	This doctoral thesis intends to recover the unpublished linguistic material gathered in the País Valencià between 1934 (Spanish speaking villages) and 1935 (Valencian speaking villages) by researchers of the importance of M. Sanchis Guarner and F. de B. Moll. The project, belonging to the Spanish School of Menéndez Pidal and of which the master of phonetic science Tomás Navarro Tomás was in charge, remained unfinished: in 1930 the systematical surveys started, being interrupted during the Spanish Civil War. The surveys were continued and finished in 1947. Only one volume was published ("Fonética" 1962), containing 75 maps. The material of this thesis presents a rescue in digital form (scanning of original documents), in written form (issue of the surveys) and is illustrated with linguistic maps. In the first part of the thesis the project is presented: The history of the ALPI (with unpublished documentation), the methodology and the repercussion of the project in further researches. In the second part the surveys carried out in the País Valencià are studied, with a total of 41 villages (of which 26 are Valencian speaking and 15 are Spanish speaking): they were compared with the historical dictionary DCVB and with the issue of the Volume I (1962). There is also presented a diachronic study through the repetition of the surveys and the methodology of the ALPI 64 years later. It is shown that the DCVB took advantage from a part of the unpublished surveys (even committing some mistakes), that the issue of 1962 did not have a homogeneous transcription criteria of the original documents and that the Valencian language has not undergone meaningful changes in the course of the 20th century. In the third part the unpublished surveys of the ALPI of the Valencian area are shown. Furthermore a selection of almost 700 maps is included and an alphabetical list of the words published in this thesis and of the variants of the maps. Thus this thesis offers the researching community a first hand material, in order to contribute to a better knowledge of the two historical languages of the País Valencià.	en_US
dc.description.abstract	La tesi doctoral “Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Estudi i edició del País Valencià” pretén recuperar un material lingüístic (fonètic, morfosintàctic i lèxic) inèdit recollit al País Valencià entre 1934 (pobles castellanoparlants) i 1935 (pobles valencianoparlants) per investigadors de la talla de M. Sanchis Guarner i F. de B. Moll. La recuperació d’aquest material està feta de forma digital, escrita (edició de les enquestes) i il·lustrada per mapes lingüístics (cartografia selectiva). Es tracta d’unes enquestes lingüístiques projectades pel Centre d’Estudis Històrics de Madrid (precedent de l’actual CSIC), presidit per R. Menéndez Pidal, qui va encarregar el projecte al mestre de fonètica T. Navarro Tomás. El que havia de ser l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) pretenia contrastar el català, el castellà i el gallec-portugués. El 90% de les enquestes van ser dutes a terme abans de la Guerra Civil, quan es va truncar el projecte, fins que el 1947 es reprenen els treballs. Només va vore la llum un volum (Fonètica, 1962) de 75 mapes. En la primera part de la tesi s’introdueix el projecte de l’ALPI: l’ambient imperant a principis del segle XX va conduir l’Escola Espanyola a la recerca dels parlars dialectals que gradualment desapareixien o tendien a uniformar-se. Fou així com va nàixer l’ALPI, qui, aprofitant els atles precedents (principalment l’Atles Ítalo-Suís (AIS), inclou dos qüestionaris (Fonètica i Morfosintaxi / Lèxic i Etnografia) que preveien més de 1200 preguntes. El mètode d’actuació va estar molt estudiat: tres equips de dos lingüistes (prèviament ensinistrats per Navarro Tomás en transcripció fonètica), un per a cada llengua peninsular; pobles molt menuts (es buscava la relíquia dialectal); homes (no dones) analfabets d’edat molt avançada; sistema de transcripció fonètica molt minuciós (per exemple, la <e> tenia 64 transcripcions diferents). En la segona part de la tesi s’analitzen aquelles enquestes dutes al País Valencià. Es contrasten primerament amb el DCVB (concloent que aquest diccionari històric les va copiar en part, amb algunes imprecisions). Així mateix, es contrasten amb l’edició del Volum I (1962), l’únic publicat (concloent que hi ha hagut una simplificació, però que els criteris no són homogenis). Es fa un estudi diacrònic mitjançant la repetició de les enquestes en tres punts (concloent no hi ha hagut un canvi lingüístic notable en un període de 70 anys). En la tercera part s’edita l’ALPI del País Valencià (tant la zona valencianoparlant com la castellanoparlant), amb uns criteris concrets que faciliten el maneig de les dades. L’edició inclou, a més de les enquestes originals, una selecció cartogràfica amb un total de quasi 700 mapes (dels quals més de la meitat són de lèxic), objectiu de qualsevol projecte de Geolingüística. Finalment s’hi inclou un Inventari alfabètic de totes les variants i expressions editades. En definitiva, la defensa d’aquesta tesi doctoral suposa fets tan destacables com el rescat d’un material lingüístic quasi setanta anys després de la seua recollida, que si no s’haguera editat possiblement s’hauria perdut. Comporta la posada d’aquestes enquestes inèdites a disposició dels estudiosos per primera vegada (qualsevol estudi sobre el valencià hauria de tenir present els resultats de Sanchis i Moll). S’aprofita per a un millor coneixement de les dues llengües del territori valencià (amb 26 pobles valencianoparlants i 15 de castellanoparlants). S’hi demostra amb casos concrets la utilització de l’ALPI en obres com el DCVB. Es conclou que el truncament del projecte el 1962 no obeeix a cap criteri arbitrari, sinó que hi ha factors tant econòmics i personals com polítics; a més, les característiques de l’empresa mateix degueren dificultar els treballs d’homogeneïtzació del treball de tants investigadors. Finalment la tesi ret homenatge ben merescut als mestres M. Sanchis Guarner i Francesc de B. Moll, qui tants anys d’esforços poc reconeguts i poc fructuosos hi havien dedicat.	es_ES
dc.format.extent	3728 p.	es_ES
dc.language.iso	ca	es_ES
dc.subject	atlas lingüístico	es_ES
dc.subject	ALPI	es_ES
dc.subject	geografía lingüística	es_ES
dc.subject	geolingüística	es_ES
dc.subject	geografia lingüística	es_ES
dc.subject	Tomás Navarro Tomás	es_ES
dc.subject	Manuel Sanchis Guarner	es_ES
dc.subject	Aníbal Otero	es_ES
dc.subject	Lorenzo Rodríguez Castellano	es_ES
dc.subject	geografía lingüística	es_ES
dc.subject	cartografía lingüística	es_ES
dc.subject	cartografia lingüística	es_ES
dc.subject	Emili Casanova	es_ES
dc.subject	ARFE	es_ES
dc.subject	Francesc de B. Moll	es_ES
dc.subject	Gilliéron	es_ES
dc.subject	CSIC	es_ES
dc.subject	Pilar García Mouton	es_ES
dc.subject	dcvb	es_ES
dc.subject	Garcia Perales	es_ES
dc.subject	atlas lingüístico de la península ibérica	es_ES
dc.title	Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): Estudi i edició del País Valencià	es_ES
dc.type	doctoral thesis	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::LINGÜÍSTICA	es_ES
dc.embargo.terms	0 days	es_ES