NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l'optimitat: interacció entre sonorització i espirantització

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l'optimitat: interacció entre sonorització i espirantització

dc.contributor.author	Jiménez, Jesús
dc.contributor.author	Lloret, Maria-Rosa
dc.date.accessioned	2022-04-12T11:05:52Z
dc.date.available	2022-04-13T04:45:06Z
dc.date.issued	2016	es_ES
dc.identifier.citation	Jiménez, J. & M.R. Lloret (2016): Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l’optimitat: interacció entre sonorització i espirantització. In Fernández, A. M. (ed.) (2016): 53 reflexiones sobre aspectos de la fonética y otros temas de lingüística. Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 59-66.	es_ES
dc.identifier.uri	https://hdl.handle.net/10550/82305
dc.description.abstract	La teoria de l’optimitat (TO) sorgeix en els anys noranta com a resposta als problemes conceptuals generats per les teories derivacionals, basades en regles i amb formes intermèdies entre l’input i l’output l’estatus de les quals era en molts casos dubtós. En un principi, la TO optà per un model sense derivacions: una funció GEN generava tots els outputs possibles a partir de l’entrada, que eren avaluats alhora —en paral·lel— per la funció EVAL a partir d’una determinada priorització —una jerarquia— dels principis universals del component CON. Malgrat decantar-se per un model en què s’avaluen resultats finals plenament formats, Prince i Smolensky (2004) deixaven oberta la possibilitat que s’utilitzés un mecanisme diferent per seleccionar els outputs: el serialisme harmònic, desenvolupat posteriorment a McCarthy (2009). En el serialisme harmònic, segueix existint un conjunt de principis universals CON que s’ordena segons una jerarquia de prioritats i serveix a la funció EVAL per avaluar els possibles candidats. Ara bé, el component generador GEN no proporciona candidats plenament formats, amb totes les modificacions possibles de l’entrada, sinó només candidats que difereixen de l’entrada en un únic aspecte. D’aquest conjunt de candidats, la jerarquia selecciona el canvi puntual que millor satisfà la jerarquia de principis. El resultat triat, amb el canvi incorporat, es converteix en un nou input per a la funció GEN, que genera un altre conjunt d’outputs amb canvis puntuals que són sotmesos a avaluació per triar el resultat òptim. Aquesta operació circular es repeteix fins que la jerarquia de principis estableix que la forma fidel a l’entrada és el millor output, és a dir, fins que determina que cap modificació puntual millora l’input. L’objectiu d’aquest treball és estudiar la sonorització de consonants oclusives finals de mot en el català d’Alacant per avaluar certs avantatges i inconvenients associats a les dues versions del model: la paral·lela i la serial.	es_ES
dc.description.sponsorship	Generalitat de Catalunya	ca
dc.description.sponsorship	MICINN
dc.description.sponsorship	FEDER
dc.language.iso	ca	es_ES
dc.publisher	Universitat de Barcelona	es_ES
dc.subject	fonologia	es_ES
dc.subject	llengua catalana	es_ES
dc.subject	sonoritat	es_ES
dc.title	Paral·lelisme vs. serialisme en teoria de l'optimitat: interacció entre sonorització i espirantització	es_ES
dc.type	book part	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::LINGÜÍSTICA	es_ES
dc.accrualmethod	-	es_ES
dc.embargo.terms	0 days	es_ES
dc.relation.projectID	FFI2010-22181-C03-02
dc.relation.projectID	HUM2006-13295-C02-01