L’estudi que es desenvolupa en la present investigació se centra en el disseny i validació inicial d’una escala que permeta mesurar la percepció/opinió del professorat de primària i secundària obligatòria respecte a la IF (IF). La finalitat d'aquest procés d'investigació avaluativa és el disseny d'un model sistèmic d'anàlisi de la qualitat educativa, des d'un enfocament d'avaluació de necessitats, que integra un sistema de qüestionaris de context optimitzat a nivell mètric, que afavorisca la utilitat de les avaluacions de sistemes, tenint com a principi la Cohesió Social. L’objectiu general de l’estudi teòric és fonamentar l’educació inclusiva, parant atenció en la inclusió educativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Amb això es pretén establir el constructe d’IF. Es desenvolupa en tres capítols: la conceptualització de l’educació inclusiva, conèixer l’estat de la qüestió i l’avaluació d’institucions i sistemes educatius. El procediment metodològic de l’estudi s'estructura en dues grans etapes: la validació lògica i la validació mètrica de l’instrument. La validació lògica es desenvolupa al llarg de 4 fases; la fase 1 consisteix en validació de la definició teòrica del constructe que dissenyem a partir de l’estudi bibliogràfic realitzat que implica la seua revisió teòrica, anàlisi d'investigacions prèvies i la recapitulació d'instruments anteriorment desenvolupats per altres autories. Tot aquest treball queda reflectit en el marc teòric de la present investigació. La fase 2 consisteix en la validació de la definició operativa del constructe; el grup focal integrat pels membres del Projecte SECS/EVALNEC consensua una primera definició del constructe d'IF per a la seua avaluació. La 3a fase de revisió lògica de l’instrument és la valoració del comité d’experts amb la intenció de conèixer les opinions sobre la primera proposta del constructe conceptual i operatiu resultant del treball del grup focal, s’ofereix un qüestionari online amb preguntes tant tancades com obertes perquè realitzen la valoració de la qualitat dels ítems. En les valoracions quantitatives dels ítems de les diferents dimensions s'observa que respecte a la rellevància dels ítems, els valors són molt alts o alts i respecte a la claredat dels ítems, les puntuacions són altes. Finalitza la validació lògica amb la fase 4; mitjançant la tècnica de grup focal es realitza la validació definitiva del constructe i es concreta la versió operativa que s'aplica en l'assaig pilot. Així, l'escala inicial que s’aplica a l'assaig pilot inclou 23 ítems distribuïts en 5 dimensions: “Quins recursos hi ha en el seu centre per a atenció a la diversitat?” (5 ítems), “Com es treballa en el seu centre?” (7 ítems),“Què opina de la diversitat?” (4 ítems), “Què opina sobre el currículum?” (5 ítems) i “Què opina respecte al nivell de rendiment dels alumnes?” (2 ítems). La validació mètrica es desenvolupa al llarg de tres moments: l’estudi pilot, l’estudi final i l’anàlisi d’altres evidències de validació empírica. En l’assaig pilot (N=93) es fan dos tipus d’anàlisis, descriptius i de fiabilitat de l’instrument dissenyat. Amb el qüestionari validat i confiable, s’estudia la mostra final (N=280), fent-se tres tipus d’anàlisis: descriptiu, l’anàlisi de fiabilitat i altres evidències de validació. Partint dels resultats de la validació mètrica, l'instrument d'IF (tant en l’assaig pilot com en l’estudi final) té un comportament adequat, ja que els descriptius indiquen que els grups participants mostren una valoració positiva del constructe, amb mitjanes per damunt de la mitjana teòrica de l'escala. A continuació, es pretén constatar el grau de consistència i estabilitat de les puntuacions obtingudes, és a dir, la fiabilitat de l'escala, desenvolupant-se l'anàlisi de fiabilitat mitjançant el model de consistència interna Alfa de Cronbach, apreciant-se que les escales de l’instrument, tant en l’estudi pilot com en el final, mostren nivells mitjans i mitjà-alts de consistència interna, la qual cosa ens ofereix un bon nivell de fiabilitat a l'hora del seu ús. Els resultats obtinguts per cada dimensió indiquen que l’Alfa de Cronbach no augmenta en el cas d’eliminar qualsevol dels ítems, per tant es decideix conservar tots els ítems. Respecte a la fiabilitat de l'escala des del Model de Rasch, els ítems presenten un ajust correcte al model en les 5 dimensions. Finalment, es pretén recaptar algunes evidències de validesa empírica, centrant-nos en la validesa de constructe i contingut, i la validesa concurrent. En el primer cas es pretén verificar l’estructura subjacent de l’instrument a nivell empíric i identificar quines puntuacions són més representatives per al mesurament (mitjançant l’anàlisi factorial exploratòria i l’estudi de perfils amb conglomerats de K-mitjanes). Respecte de l’anàlisi factorial exploratòria, la solució factorial rotada obliquament informa de l'existència de dos factors latents que agrupen totes les variables. En l'anàlisi de conglomerats de k-mitjanes, la solució òptima se situa en 4 grups. També s’estudien evidències addicionals mitjançant l’estudi de les diferencies per gènere dels participants, titularitat dels centres, context o població i situació professional dels docents, utilitzant la puntuació total d’escala i les puntuacions per dimensions. En un primer moment, l’anàlisi es fa tenint en consideració les respostes dels 280 participants i en un 2n moment per conglomerats. Les dues variables que cal atendre en deteniment són la Titularitat i el Context, ja que sí s’han trobat diferències significatives. Per a la validesa concurrent, s’estudien les relacions entre el constructe d’IF i altres constructes que es presenten conjuntament en el model d’avaluació per a la cohesió social, que a priori, atenent a la seua definició teòrica, haurien d’estar relacionades. Mitjançant els càlculs estadístics es pretén demostrar si aquesta relació és estadísticament significativa. Així, es relaciona la IF amb la Col·legialitat docent, l’Enfocament educatiu docent, la Metodologia docent, la Metodologia d’avaluació, la Satisfacció laboral el Clima organitzacional i el Clima social i d'aprenentatge a l'aula on s’aprecia que el professorat que percep que hi ha una complicitat entre mestres i alumnes, dissenya un currículum per a tot/es i avalua amb la intenció de millorar l’aprenentatge de tots/es. Amb tot, entenem que aquest estudi té un valor important com a part del projecte SECS-EVALNEC per al disseny d’un qüestionaris de context per a l’avaluació de necessitats des del propòsit de la Cohesió Social.