The PhD thesis: "The Valencian nationalist recovery from the Valencian weekly El Camí (1932-1934)", contextualizes this weekly in Valencian publications and the Valencian press of the first third of the twentieth century and makes an analysis of the contents of the complete and exhaustive weekly . Chapter one, we analyze in the first place the people -collaborators- who write in the weekly newspaper widely, where enough space is dedicated to show which subjects they approach, within a versatility of opinions by the sensibilities of the Valencianism. Chapter two, the advertisers are exposed to see which Valencian companies were engaged in the publication of a Valencian weekly that was then plural, which was supported by small and medium enterprises and prominent large entrepreneurs, which is a relevant novelty that it should be noted. Chapter three, addresses the journalistic and literary culture of Valencia and shows theValencian press of the first third of the twentieth century, analyzes the rectification of cultural aspects through the press and the study of the general press, with a section dedicated to El Camí; It should be noted that the maximum of the splendor of the Valencian press occurred in the twenties and thirties, where all this plurality is shown within the Valencian contextualization. In the fourth chapter, it precisely analyzes one of the most important aspects of Valencian cultural policy, which is obviously the attempts to be able to draw up a statute of autonomy for the Valencian Country, shows the difference in strategies that exist, having as reference the Catalonian Statute of the‘32 of which they take like a model. Finally, the fifth chapter refers to the essential aspect for the cultural Valencianism that is the language, initiatives that start at the beginning of the century, intensify in the twenties and thirties and an agreement is reached to rule on a common spelling, for the Valencian that is included in the collective language, whatever is called, is the Catalan; process that is very intensified and identified among the columnists of El Camí,are in favor of the unification and structuring of Valencian with the Rules of ‘32, is established in El Camí, to safeguard and keep alive its language and give it a normative. Valencian is cultivated today and I want to believe that it is also largely due to the efforts of those who made El CamíLa Tesi doctoral: “El redreçament nacionalista valencià des del setmanari valencianista El Camí (1932-1934).” L’objectiu de la Tesi és la importància del setmanari valencianista en la història cultural contemporània del País Valencià, dins dels periòdics nacionalistes valencians del primer terç del segle XX. La Tesi s’articula en cinc capítols. En el primer capítol, s’analitzen les persones –col•laboradors- que escriuen en el setmanari, una mena de Dramatis Personae, per mostrar quins temes aborden, quin és el propòsit del setmanari i quins són els objectius dels seus editors, arran de la pluralitat d’opinions vessades en la revista En el primer capítol de la Tesi s’ha volgut analitzar quins sectors en concret eren els que mantenien la publicació. També, s’ha indagat sobre quins eren els col•laboradors, entre articulistes i editors. A grans trets, eren intel•lectuals arrelats a la realitat valenciana, fills de pares valencians . De mestres hi havien molts, gent arrelada al País. En el capítol segon es para atenció en el vessant econòmic, l’estudi dels anunciants del setmanari, una mena de Prosopografia. S’ha investigat quines empreses i particulars estaven compromesos en la publicació d’un setmanari valencianista com El Camí. Una segona qüestió a considerar ha sigut la de confirmar l’existència d’un sector tan important com el de la burgesia dels patricis valencians. La publicació estava sostinguda per la petita i mitjana empresa i fins i tot per grans empresaris. Tots ells donaren donaren suport a un projecte periodístic valencianista. Alhora, s’ha platejat sobre la localització i identificació dels anunciants, (120) . El capítol tercer, aborda la cultura literària i periodística valencianista. Es mostra la premsa valenciana del primer terç del segle XX. Analitzant la tasca de redreçament lingüístic i ressorgiment cultural de la premsa compromesa. Cal assenyalar que l’esplendor de la premsa valencianista es dona als anys trenta, tot i que va tindre els seus precedents el 1904-1923. El capítol quart té un tractament marcadament polític. S’analitza precisament un dels aspectes més importants de la política cultural valencianista, que el d’intentar confegir i assolir un Estatut d’Autonomia per al País Valencià. Es mostra la diferència d’estratègies que aleshores n’hi havia sobre l’Estatut de Catalunya del 32. Dues societats agermanades en la conscienciació, però allunyades en la praxi. S’ha pogut comprovar que el valencianisme, a causa dels canvis de governs municipals i estatals (1933-1934), va anar minvant les expectatives d’assolir un Estatut propi. Finalment, al capítol cinquè done compte, l’aspecte del valencianisme cultural: la nostra llengua. Les iniciatives normalitzadores de començament de segle s’intensifiquen, per a l’acord de dictaminar una ortografia unitària per al valencià, que l’inclou dins de la llengua comuna de l’àmbit catalanoparlant. Estigué especialment potenciat pels articulistes de El Camí. Partidaris d’unificar, l’escriptura del valencià. Conscients que el valencianisme polític no podia dissociar-se del valencianisme lingüístic, perquè l’idioma era entès com element vertebrador de les aspiracions estatutàries. La tasca normativitzadora el representà la signatura de les Normes Ortogràfiques a Castelló. (21/12/32), el que explica que les Normes de Castelló són conegudes també com les Normes de El Camí