Aquesta tesi presenta una investigació completa al voltant del significat del concepte "educar" i ho fa a través de la reflexió que li aporta la pregunta de recerca, la qual gira al voltant de la relació educativa. A més, ofereix un estudi de camp en el qual explica la seua experiència pedagògica en un lloc i temps determinats: en un projecte d'educació lliure a la natura. És una investigació situada en un context concret, pràctic, però que beu d'antecedents teòrics i acadèmics que possibiliten reflexió, teorització i consolidació de coneixements. S'interessa per intentar comprendre les relacions educatives i ho fa des d'una mirada que vol, no tant crear coneixement expert, com acostar-se a indagar la realitat. Compta amb quatre blocs principals en què es fa un recorregut iniciat en un marc teòric que pensa sobre nocions pedagògiques, fa una crítica extensa al sistema escolar oficial per acabar oferint aportacions sobre exemples de pedagogies actives, verdes i llibertàries. A continuació, podem trobar la consolidació d'un marc metodològic i posició epistemològica pròpies, a través de l'explicació de les decisions i eines utilitzades. En el tercer dels blocs, se'ns visualitza el context d'indagació (el projecte d'acompanyament a la primera infància a la natura, Follets del Bosc) i ens facilita entendre quina ha estat l'experiència, l'escenari i els moviments. En el quart dels blocs, anomenat Trena de llibertat, s'arrodoneix l'estudi a través de diferents aportacions que volen trenar els camps anteriorment exposats, a saber: es realitza una dissertació que lliga marc teòric, marc metodològic i experiència. Amb aquest últim moviment es vol que s'entenga el pensament i efecte que han produït tota l'experiència investigadora, mitjançant les teoritzacions al voltant dels conceptes "acompanyament", "joc lliure", "criatures al bosc", "educar", i altres. Amb aquesta tesi es vol aportar un estudi situat sobre l'educació que ajude a pensar altres maneres d'estar al món. Aquesta aportació pretén participar en el bé comú i contribuir a fer que la infància puga tindre vides dignes, sense dubte, que cresquen en un entorn i amb un acompanyament més amable, i que això tinga conseqüències directes sobre la manera que tenim de relacionar-nos les persones. Fixant l'atenció en la lògica profunda que els dona sentit i no en l'aparença que la seua expressió pot revestir en un moment donat, aquesta anàlisi discutida desitja fugir de les aparences, perquè dirigeix la mirada al que la gent fa i no solament al que ha decidit contar de si mateixa. Tenint en compte la importància de preservar la idea de les diferents vivències en el projecte analitzat, i òbviament, al voltant de la relació educativa, se situa amb agència. La pràctica pedagògica concreta beu de la recerca, i la recerca beu de la pràctica pedagògica. El saber educatiu es crea amb la interacció de diferents elements: què diu el projecte, què van dir les entrevistades, què ha viscut la investigadora. Sobretot aquest últim fet, que inevitablement inclou l'acció, les relacions, els vincles, la reflexió, l'estudi i l'explicació per donar a conéixer allò que tota aquesta experiència ha fet pensar.Aquest és un saber que naix de l'experiència de relació amb altres i amb una mateixa. Els elements sobre els quals es fonamenta l'anàlisi seran, principalment: la relació educativa (que podem subdividir en 'relacions' i 'educació'), la comunitat, la natura, la criança compartida. Tenint com a paradigma educatiu i fomentador de tot aquest desig i curiositat: 'l'escoleta' lliure al bosc, i la infantesa.És una proposta d'interpretació sobre l'acompanyament a la infància en forma de relació educativa pel coneixement que ha aportat l'observació del fet. És definit d'aquesta manera a conseqüència de la reflexió sobre el significat anterior, a saber: educació.