La família és el primer i més important agent socialitzador en la infància a causa que durant aquest període els infants aprenen habilitats socials, actituds i altres capacitats necessàries per a adaptar-se al context en el qual viuen. El propòsit d'aquest treball és establir la relació entre els estils de criança dels fills i les relacions d'amistat entre iguals en la infància i la preadolescència. Aquest estudi va comprendre 841 estudiants de 8 a 13 anys. Els instruments utilitzats van ser: la versió argentina (Minzi, Sacchi i Moreno) del Children Report of Parental Behavior (CRPBI), de Schaeffer, i la també versió argentina (Moreno) de la Friendship Quality Scale, de Bukowksi. Els resultats van indicar que els pares que actuen amb fermesa, però amb amor i acceptació 'afecte' en compte de poder o control estricte i patològic, faciliten els vincles d'amistat dels fills amb els companys. Es van analitzar les variables dels pares per a la mare i el pare separat. En la infantesa s'observa una acceptació paterna i materna més baixa i un major control patològic que en la preadolescència. Els xics presentaren una mitjana menor d'acceptació paterna i materna que no les xiques.