El present treball mostra els resultats més rellevants d'una experiència investigadora, que es dugué a Costa Rica a l'entorn de la contextualització del model d'aprenentatge ètico-moral, dintre la cultura escolar i familiar. Des d'un paradigma socio-crític, el nostre estudi respon a una investigació-acció tècnica, en la que participaren directors, docents, pares i mares de família, així como infants de 5-6 anys d'edat, procedents de tres institucions educatives de la Regió Occidental d'aquest país. Mitjançant seminaris, converses, entrevistes semiestructurades, gravacions d'àudio i fotografies es recolliren evidències a l'entorn d'una sèrie d'incidents crítics, derivats de les dimensions i àmbits morals del model. El treball permeté reafirmar la necessitat d'obrir espais i articular esforços entre les llars i el Jardí d'Infants, per tal de compartir sabers i experiències al voltant de la formació ètico-moral dels menuts, considerant la construcció del jo-l'altre, la convivencialitat i la reflexió socio-moral. La investigació ens permeté el reconeixement de les potencialitats dels participants per a innovar, de tal manera que facilità el disseny, adaptació i implementació d'estratègies significatives i pertinents, que varen portar cap a la construcció d'aprenentatges ètics, essencials en el ple desenvolupament de la persona.