Què és l'Accés Obert? pujar
L'Accés Obert (OA) a la informació científica és un moviment internacional que consisteix en el dipòsit i accés als resultats de la recerca en la xarxa de forma lliure i sense barreres econòmiques com a alternativa al model tradicional de pagar per a accedir a la informació generada en les pròpies institucions. Es permet el seu ús i distribució sempre que es respecten les llicències definides per l'autor dels documents.
El logo que utilitza el moviment per a l'accés obert a la ciència és fàcilment recognoscible i indica quins són els seus objectius, ja que es tracta d'un cadenat obert que simbolitza l'eliminació de les barreres que impedeixen l'accés als resultats de la recerca científica de forma gratuïta i lliure en Internet.
Us recomanem aquests tres vídeos fets per les universitats de Murcia, Pablo Olavide de Sevilla i la UOC, elaborats dins del marc de participació del Grupo de trabajo de la Línea 2 Ámbito de la investigación del II Plan Estratégico (2007-2011) de REBIUN.
| Producción intelectual del investigador | Conserva tus derechos |
Publica en revistas científicas y
autoarchiva en repositorios |
Per què sorgeix el moviment d'Accés Obert? pujar
- Els resultats de la recerca finançada amb fons públics han d'estar accessibles sense restriccions econòmiques ja que les institucions paguen dues vegades pel mateix: a l'investigador i a l'editor que publica els resultats.
- L'augment del preu de les subscripcions a revistes electròniques.
- Els autors no volen cedir tots els seus drets d'autor als editors, situació freqüent en la publicació tradicional per subscripció.
- Internet i les noves tecnologies de la comunicació faciliten l'intercanvi ràpid de la informació.
L'Accés Obert està regit per normes internacionals? pujar
Sí. En la Declaració de Berlin (2003) s'estableix què és, què significa, quins objectius té i les vies per a publicar en Accés Obert: via daurada (revistes) i via verda (repositoris).
Existeix una normativa nacional sobre l'Accés Obert? pujar
En Espanya, la Ley 14/2011 de 1 de junio, de la Ciencia, la Tecnología y la Innovación, esmenta explícitament la difusió en accés obert.
Artículo 37. Difusión en acceso abierto.
Què fa la UV per a promoure l'Accés Obert? pujar
La Universitat de València va signar l'adhesió a la Declaració de Berlin en 2008 i impulsa la publicació de continguts científics en obert produïts pels seus investigadors mitjançant la creació del seu repositori institucional RODERIC..
Què podem trobar en Accés Obert? pujar
Una àmplia varietat de tipologies documentals en suport digital: articles, llibres, actes de congressos, presentacions en diapositives, tesis, imatges, etcétera.
Quins avantatges té publicar en Accés Obert? pujar
- Més visibilitat, tant per als autors com per a les institucions.
- Afavoreix un major impacte dels resultats de les recerques.
- Garanteix la preservació i la conservació.
Per què té més visibilitat la producció en Accés Obert? pujar
Dues raons principals: és fàcil de trobar i accessible.
- L'Accés Obert segueix els protocols internacionals per a la descripció de continguts i interoperabilitat entre plataformes, la qual cosa permet una excel·lent recuperació i visibilitat dels documents en els cercadors d'Internet.
- Una vegada que ho localitzem, no hi ha restriccions per a accedir al contingut.
Si una publicació és accessible lliurement, serà llegida més vegades i conseqüentment tindrà més possibilitats de ser citada.
És obligatori dipositar en RODERIC la tesi doctoral? pujar
Sí. En complimient del Real decreto 99/2011 de 28 de gener, pel
que se regulen els ensenyaments oficials de doctorat, la Universitat de València ha elaborat un
nou Reglament sobre dipòsit, avaluació i defensa de la tesi doctoral, vigent
a partir de l'11 de Febrer de 2012. En ell s'estableix l'obligatorietat de dipositar una còpia de la tesi en RODERIC una vegada llegida.
Segons s'estableix en l'article 5, una vegada llegida i valorada la tesi, el doctorand ha de dipositar-la en RODERIC. En circumstàncies excepcionals determinades per la
comissió acadèmica del programa i amb el vistiplau de la subcomissió de doctorat, es pot eximir al doctorand de l'obligació de distribuir la tesi en el repositori.
La tesi quedarà en obert 24 hores després de la seua lectura o en finalitzar l'embargament establit per l'autor en realitzar el dipòsit en RODERIC. Aquest
embargament podrà ser des d'1 mes a com a màxim 1 any de durada.
Com publicar en Accés Obert? pujar
Quan signeu un contracte amb un editor, sovint esteu cedint el drets d'explotació del treball en exclusivitat, de manera que no ho podreu difondre per cap altre canal
sense el permís de l'editor.
Si voleu conservar determinats drets d'explotació i distribució de les vostres obres podeu emplenar i afegir una addenda als contractes de copyright entre vosaltres i
els editors. ScienceCommons us facilita una: Scholar's Copyright Addendum Engine. També podeu consultar el
model de llicència de JISC.
Hi ha editors comercials que es reserven els drets de forma no exclusiva i permeten que pugueu dipositar el vostre article en un repositori institucional i/o científic. Per a conèixer
la política de les editorials comercials internacionals podeu consultar la base de dades del projecte SHERPA/ROMEO. Per a editorials
de revistes espanyoles consulteu DULCINEA, i per a les franceses, Héloïse.
Tens dues vies per a difondre la teua producció en Accés Obert: publicar en revistes d'Accés Obert (via daurada) i/o dipositar els resultats
de la recerca en repositoris d'accés obert (via verda).
Com publicar en revistes d'Accés Obert o via daurada? pujar
Existeixen multitud d'opcions:
- Revistes lliures, on la publicació i l'accés són totalment gratuïts: DOAJ, E-revistas, Hindawi, etcétera.
- Revistes que permeten el lliure accés als articles passat un temps després de la seua publicació (embargament), com New England Journal of Medicine.
- Revistes en les quals tots els articles són lliures previ pagament de l'autor o la institució que ho finança. Són molt freqüents en Ciències de la Salut, amb exemples rellevants en Biomed Central i PLoS.
- Revistes híbrides en les quals conviuen articles accessibles per subscripció i uns altres en accés obert, perquè l'autor o la seua institució han pagat perquè així siga. La majoria dels editors comercials ofereixen aquesta possibilitat: Wiley, Springer, Elsevier, etc.
També pots trobar articles publicats en accés obert en portals com Open J-Gate, SciELO i Dialnet.
Com dipositar en repositoris, o via verda? pujar
- Un repositori institucional són els serveis prestats per les universitats al conjunt de la comunitat, per a recopilar, administrar, difondre i preservar la producció documental digital generada en la institució, qualsevol que siga la seua tipologia, a través de la creació d'una col·lecció digital organitzada, oberta i interoperable a través del protocol OAI-PMH, per a garantir un augment de la visibilitat i impacte de la mateixa.
- Els documents són dipositats en els repositoris pels propis autors (autoarxiu).
- Per a localitzar els repositoris del seu interès, disposa de directoris internacionals com ROAR (Registry of Open Access Repositories) i OpenDOAR, així com nacionals, com Recolecta.
La majoria dels editors comercials permeten que l'autor diposite els seus articles en el seu repositori institucional.
Solament cal comprovar la política de l'editorial en la base de dades del projecte SHERPA/ROMEO.
Per què m'interessa publicar en el repositori, si ja tinc un blog o Academia.edu per a difondre els meus treballs? pujar
Perquè el repositori t'ofereix més visibilitat
- Els materials dels repositoris estan descrits amb metadades, una estandardització segons normes internacionals que facilita l'intercanvi d'informació amb altres plataformes i el rastreig dels cercadors web.
- Els cercadors web prioritzen els continguts dels repositoris en les seues respostes.
Perquè com a autor reps a més altres serveis
- La teua producció en un únic lloc.
- Estadístiques d'ús.
- Difusió nacional i internacional.
- Control dels drets d'autor.
- Compliment de la legislació vigent.
- Garantia d'accés permanent mitjançant una URL estable.
- Possibilitat de compartir en xarxes socials i gestors de referència bibliogràfics.
Els recursos en Accés Obert estan revisats per parells? pujar
Sí. Un gran nombre de títols en Accés Obert segueix el mateix procés de revisió per parells que el model tradicional de publicació.
Les revistes en Accés Obert tenen Factor d'Impacte? pujar
Aquestes revistes segueixen els mateixos estàndards de qualitat que les publicades tradicionalment, per a aconseguir el mateix reconeixement i prestigi. Revistes de PLoS o Biomed Central disposen de factors d'impacte que les situen en la cúspide de les seues categories temàtiques.
Com afecta als índexs de cites la publicació en Accés Obert? pujar
Sempre és obligat esmentar en la cita la font original de publicació perquè puga incloure's en els índexs de cites. Nombrosos estudis en diferents disciplines mostren una correlació entre la visibilitat dels documents en accés obert i l'increment de cites rebudes.
¿Puedo publicar en Acceso Abierto un artículo publicado en una revista de acceso por suscripción? subir
Hay que consultar la política de cada editor. El directorio SHERPA/ROMEO informa acerca de estas políticas para revistas internacionales, DULCINEA recoge las revistas nacionales y Héloïse las francesas.
La clasificación general de las posturas de los editores se identifica por colores:
- Blanco: No permiten archivar en Acceso Abierto
- Amarillo: Se puede archivar el pre-print (ie la versión previa a la revisión por pares)
- Azul: Se puede archivar el post-print (ie la versión final posterior a la revisión por pares) o versión de editor/PDF
- Verde: Se puede archivar el pre-print y el post-print o versión de editor/PDF
Com afecta l'Accés Obert als drets d'autor? pujar
L'Accés Obert no vulnera els drets d'autor:
- L'obligatorietat de reconèixer l'autoria dels documents facilita el coneixement dels autors.
- La difusió dels documents augmenta el coneixement de qui és el seu autor.
- Els autors conserven els seus drets d'autor en Accés Obert, al contrari que en la publicació tradicional on és freqüent que els cedisquen a l'editor.
- En conservar els seus drets d'autor, decideixen ells mateixos les condicions d'ús i explotació de la seua obra.
Com determine els usos permesos del meu document en Accés Obert? pujar
A través de llicències simples i estandarditzades com Creative Commons l'autor autoritza l'ús i explotació de la seua obra publicada en Internet, cedint alguns drets i reservant-se uns altres.
Les llicències Creative Commons són diverses llicències alternatives al copyright publicades el 16 de desembre de 2002 per Creative Commons, una corporació sense finalitats de lucre dels Estats Units fundada en 2001. Posar una obra sota aquest tipus de llicències no significa que no tinga drets d'autor, sinó que és l'autor el que escull els drets que es reserva.
Les llicències Creative Commons permeten establir les condicions d'ús i distribució de les vostres obres. Amb la combinació de 4 condicions es generen 6 llicències diferents:
 cc_by_3.0 |
Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l'obra, incloent-hi una finalitat comercial, així com la creació d'obres derivades, la distribució de les quals també està permesa sense cap restricció. |
 cc_by-nc_3.0 |
Reconeiximent - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials. |
 cc_by-nc-nd_3.0 |
Reconeiximent - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. |
 cc_by-nc-sa_3.0 |
Reconeiximent - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. |
 cc_by-nd_3.0 |
Reconeiximent - CompartirIgual (by-sa): Es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original. |
cc_by-sa_3.0 |
Reconeiximent - SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades. |
Com insereix una llicencia CC en els meus documents? pujar
Un cop feta l'elecció tindreu la llicència adient per a la vostra obra expressada de tres formes:
- Commons Deed: És un resum fàcilment comprensible del text legal amb les icones rellevants.
- Legal Code: El text legal complert en què es basa la llicència que heu triat.
- Digital code: El codi digital o metadades, que pot llegir la màquina i que serveix perquè els motors de cerca i altres aplicacions identifiquin la vostra obra i les condicions d'ús.
A continuación, te ofrecemos un vídeo explicativo de cómo insertar una licencia Creative Commons:
Editors depredadors: on no he de publicar? pujar
La pressió per publicar que tenen els investigadors i les institucions en què treballen ha sigut el brou de cultiu en el qual han anat sorgint el que s'han vingut a denominar 'editors depredadors'. Emparats per la immediatesa i agilitat del Open Access, aquests editors ofereixen publicar en 'international journals' o 'american journals' a un mercat de milers de científics en el món. El seu objectiu és enganyar als investigadors explotant de forma poc professional el model de publicació en accés obert de pagament per publicar per al seu propi benefici. Com més publiquen més cobren, i per açò accepten tots els articles, ja que el seu procés de revisió és fals o inexistent. La recepció d'invitacions mitjançant spam per a enviar articles o a participar en els consells editorials d'aquestes publicacions va conduir fa quatre anys a Jeffrey Beall, investigador i bibliotecari de la Universitat de Colorado en Denver, a elaborar un llistat de 'editorials acadèmiques d'accés obert potencial, possible o probablement depredadors'. La llista negra que Beall manté en el seu bloc Scholary Open Access inclou més de de 200 editorials i al voltant de 100 revistes soltes. Es tracta d'una llista oberta que va modificant en funció dels seus esbrinaments, i anima als autors a ser cauts, a comprovar on publiquen i al fet que les associacions existents (Directory of Open Access Journals i Open Access Scholarly Publishers Asssociation) controlen millor la qualitat dels nous membres.
10 idees falses (o no) sobre accés obert pujar
L'accés obert és compatible amb el sistema de drets d'autor? Si publique un article en accés obert m'arrisque a ser plagiat? Els articles allotjats en els repositoris han sigut validats? Les revistes en accés obert tenen factor impacte? L'accés obert és gratuït? Aquestes i altres preguntes sobre l'accés obert a la informació científica es plantegen en el següent vídeo. En ell has de valorar si deu idees sobre el Open Access són vertaderes o falses, a més d'oferir-te una detallada explicació a cadascuna d'aquestes qüestions.
Buscar en Roderic
