• 1. Recomanacions per a la correcta identificació de les publicacions científique
• 2. Avaluació de la recerca científica
• 3. Publicar en obert

1. Recomanacions per a la correcta identificació de les publicacions científiques subir

No és rar que els investigadors signen de diferent manera en els seus diferents treballs (amb un cognom, amb els dos, amb la inicial, amb el nom complet, etc.). Aquesta diversitat de formes en els noms dels autors i de les institucions dificulta la recopilació de les cites rebudes, i per tant disminueix l'impacte de les publicacions i la seua visibilitat nacional i internacional. La solució passa per normalitzar la signatura.
La normalització de la signatura és la forma més apropiada, triada d'entre diverses, en la qual l'autor escriu el seu nom. És important triar una forma de signatura reconeguda i preocupar-se de mantenir-la en tots els treballs. La normalització té com a fi triar una forma d'escriptura de la signatura, de manera que li identifique clarament i li distingisca dels altres per a conèixer la seua producció científica: indicadors bibliométrics, ránking, impacte, etc. Per a més informació, es pot consultar els següents documents elaborats per la FECYT: Normalització d'autors i institucions i Recomanacions per a les adreces electròniques i pàgines web

• ORCID (Open Researcher and Contributor ID) és una organització internacional sense ànim de lucre que proporciona un identificador únic i persistent per a autors de l'àmbit científic i acadèmic (tant per a investigadors com per a institucions).
• IraLIS (International Registry for Authors: Links to Identify Scientists) és una base de dades d'accés obert que conté una llista d'autoritats, és a dir, les variants de la forma d'una signatura o nom d'autor i la declaració d'una d'elles com a única acceptada o autoritzada (la normalitzada). Està pensada especialment per a autors espanyols, portuguesos..., el nom del qual sol estar compost per múltiples elements (primer cognom, segon cognom, nom/s de pila), i per tant amb més variants d'escriptura que afigen dificultat a la identificació unívoca d'un autor.
• Convé que l'investigador normalitze la forma de la seua signatura i la mantinga i/o modifique en les variants que trobe en bases de dades i recursos d'informació, perquè aparega sempre igual, especialment en fonts que proporcionen indicadors de qualitat (factor d'impacte, nº de cites) com Scopus (AuthorID), WOS (ResearcherID), Google Académico, etc.

2. Avaluació de la recerca científica subir

2.1. Índexs de cites i altres eines per a la valoració individual dels articles

La funció primordial de les cites en les publicacions científiques és identificar als autors i les publicacions que han utilitzat els mètodes, interpretacions, recerques, etc. relacionats amb el treball citant. Però avui dia, les cites s'utilitzen també per a mesurar la repercussió (o siga l'impacte) de les publicacions, dels articles i dels autors. Es parteix de la idea que com més citat és un treball, major "impacte" ha tingut en el desenvolupament de la ciència, encara que hi ha autors que discrepen d'aquesta idea. Fins i tot s'utilitzen per a l'avaluació de l'activitat investigadora per part de les agències avaluadores (López Yepes 2003), la qual cosa també ha sigut qüestionat en la literatura.

• Web of Science arreplega els índexs de cites més coneguts i utilitzats per a l'avaluació de la ciència a nivell internacional. Les cites rebudes als treballs d'un autor actuen com a indicador de l'impacte i visibilitat que un investigador té en la seua àrea de recerca. No obstant açò, WOS ha rebut importants crítiques, especialment en relació a la rigidesa en la selecció de les publicacions. És propietat de l'empresa Thomson Reuters.
• SciVerse Scopus és una base de dades de resums i cites de literatura científica peer-reviewed i de fonts seleccionades. Scopus va nàixer en 2004 com una alternativa a les bases de dades WOS. Per la seua cobertura i facilitat d'ús va augmentant la seua importància. És propietat de l'empresa Elsevier.
• Publish Or Perish és un programa gratuït que cerca i analitza cites acadèmiques utilitzant les dades de Google Acadèmic i Microsoft Academic Search. Aqueixa eina cerca autors, revistes o altres camps en diverses branques del saber. Mostra el nombre de cites total, per any, la posició relativa, els autors, el títol i any de la publicació i la seua revista. Totes aquestes dades poden exportar-se. Calcula diversos índexs (el de Hirsch, el de Egghe i el AWCR).
• Proquest Reference linkings és una eina incorporada per la plataforma ProQuest que permet veure les cites que s'han realitzat a un article que localitzem en la seua base de dades.
• Faculty of 1000 és una eina que selecciona i avalua articles de medicina i biologia.
• CiteseerX és una base de dades especialitzada en informàtica o computació amb sistema d'anàlisi de cites.
• Citebase proporciona informacions i estadístiques a partir de dades de diversos repositoris: ArXiv, ECS EPrints, Soton EPrints.
• CitEc és una eina per a l'extracció automàtica de cites en Economia.

2.2 Índexs de qualitat de les revistes

Els índexs de qualitat de les revistes científiques són bases de dades que ofereixen indicis de qualitat relatius a les revistes científiques. Aquests indicis es basen en dades quantitatives extretes dels índexs de cites. Els índexs de qualitat de les revistes més importants són el Journal Citation Reports i el Scimago Journal & Country Rank.

• El Journal Citation Reports (JCR) analitza les cites dels articles indexats en la Web of Science per a calcular gran quantitat d'indicadors.
• El Scimago Journal Rank (SJR) intenta superar algunes de les limitacions del factor d'impacte del JCR.
• Les limitacions i crítiques a les bases de cites internacionals de Web of Science i al factor d'impacte del JCR han fet sorgir altres eines i iniciatives per a l'avaluació de la producció científica. Les agències espanyoles d'avaluació (ANECA, CNEAI...) han incorporat en els seus criteris d'avaluació altres indicis de qualitat per a valorar les "publicacions científiques no indexades amb un índex de qualitat relatiu". L'objectiu d'aquestes eines, que utilitzen indicadors i criteris diferents per a valorar les revistes, és augmentar la visibilitat de les publicacions científiques amb escassa representativitat en els índexs de WOS i potenciar les possibilitats de cita dels articles.
• Latindex és el Sistema Regional d'Informació en línia per a Revistes Científiques d'Amèrica Llatina, El Carib, Espanya i Portugal. Estableix una sèrie de criteris de qualitat que han de complir les revistes científiques.
• DICE (Difusió i Qualitat Editorial de les Revistes Espanyoles d'Humanitats i Ciències Socials i Jurídiques) és una base de dades utilitzada tant per la ANECA com pel CNEAI com a referent de qualitat per a les publicacions espanyoles.
• MIAR és una base de dades gratuïta i accessible a través d'Internet elaborada pel Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Té com a objectiu reunir amb periodicitat anual informació clau per a la identificació i avaluació de les revistes espanyoles en les àrees de ciències socials i humanitats.
• ERIH PLUS és un índex de referència creat per la European Science Fondation (ESF) i mantingut per la Norwegian Social Science Data Services (NSD) per a les revistes europees que, en l'àmbit de les Humanitats i de les Ciències Socials, compleixen amb estrictes criteris de qualitat com la revisió per parells, compliment de periodicitat, comitè científic, ISSN, afiliació d'autors, obertura, estils científics per a cites bibliogràfiques, etc.
• RESH (Revistes Espanyoles de Ciències Socials i Humanes: Valoració integrada i índex de cites) és un sistema d'informació que integra indicadors de qualitat per a les revistes científiques espanyoles de Ciències Socials i Humanitats.
• CIRC és una classificació que integra diferents productes d'avaluació existents en l'actualitat en l'àmbit de la informació científica.
• CARHUS.
• Scholarly Publishers Indicators és una rànquing d'editorials construït a partir de l'opinió de més de 3.000 investigadors espanyols, per la qual cosa, avalua la qualitat de les editorials segons experts espanyols.

2.3. Avaluació dels llibres científics i acadèmics

• Scholarly Publishers Indicators (SPI).
• Book Citation Index (BKCI).

2.4. Rendiment de la recerca

• Essential Science Indicators (ESI): eina que permet classificar països, institucions, autors i publicacions per diverses disciplines i d'avaluar així la recerca científica.

Per a més informació consultar Suport a la recerca i a l'edició científica

3. Publicar en obert subir

Per a permetre l'accés en línia i de forma gratuïta a un treball realitzat en el context de la recerca científica, es pot publicar en obert. La publicació en obert té l'avantatge de facilitar una major difusió de la producció científica i, per als investigadors, d'augmentar la visibilitat dels seus treballs. La publicació en obert és perfectament compatible amb els drets d'autor gràcies a les llicències CREATIVE COMMONS.

Aquest visual, concebut per la Universitat Polytècnica de Catalunya, proposta 8 raons de publicar en accés obert:

Els autors tenen dues formes de publicar en obert: la via daurada y la via verda.

3.1. la via daurada

• La via daurada suposa publicar en revistes d'accés obert. El directori DOAJ agrupa totes les revistes científiques de qualsevol disciplina publicades en accés obert (actualment 8917 a tot el món). Les revistes d'accés obert comporten, com la resta, despeses associades a la seua edició i publicació: comitès de revisió, maquetació, ús de servidor etc. Aquestes despeses són denominades APC.
• Els APC -Article Processing Charges- que en les publicacions tradicionals són a càrrec de l'editor i repercuteixen en els preus de subscripció, en les publicacions obertes s'articulen segons diferents models: els assumeix l'editor, són a càrrec de l'investigador en tot o en part etc. Més informació sobre els Article Processing Charges (APC): aquest article
• Cuidat amb els editors depredadors! En el blog Scholarly Open Access de Jeffrey Beall es pot trobar un llistat, realitzat de manera col·laborativa, dels editors i revistes d'accés obert a evitar pels científics.
• Es poden trobar ací revistes d'accés obert, amb factor d'impacte i classificades per àrees temàtiques.

3.2. la via verda

• La via verda consisteix en l'arxiu en repositoris temàtics o institucionals. Moltes editorials permeten que l'autor arxive el seu treball en un repositori, i de fet, la tendència és que les institucions afavorisquen el dipòsit del treball en el repositori institucional, de manera que es puga rendibilitzar la inversió que la institució ha fet en l'autor i que no es veja obligada a més a realitzar la despesa afegida -i creixent- de la subscripció a la revista. En el cas de la Universitat de València -que signa l'adhesió a la Declaració de Berlín sobre l'accés obert el 30 de setembre de 2008- el repositori institucional, RODERIC, s'ha engegat i es gestiona des del Servei de Biblioteques i Documentació.
• Una manera que tenen els autors per a assegurar-se que podran autoarchivar el seu article és consultar els acords de drets d'autor dels editors i cerciorar-se que permeten els drets de autoarxiu que li interessen. Però aquests acords no estan estandarditzats, així que per a conèixer-los els han de consultar en la pàgina web de cada editor, o bé consultar les bases de dades DULCINEA (per a revistes espanyoles) o la seua anàloga SHERPA/RoMEO (per a revistes estrangeres).
• Los repositoris de lliure accés poden ser temàtics o estar conformats amb el producte de la recerca d'una institució determinada (en aquest cas parlem de repositoris institucionals). Dipositar els seus treballs en un repositori és una manera de protegir els seus drets d'autor. Sent públics en la web i publicats amb protocols i estàndards que afavoreixen la visibilitat, els treballs són identificats i relacionats amb els seus autors, de tal manera que es pot evitar els actes de plagi.
• Un recol·lector és una plataforma que permet que l'usuari cerque, localitze i accedisca a través d'un únic interface i de forma simultània a la informació i els materials dipositats en diversos repositoris. El recol·lector no conté documents originals, solament les seues metadades, i dirigeix a l'usuari al repositori corresponent per a la consulta del document original complet. El principal recol·lector és Google Scholar. RECOLECTA és el recol·lector de la FECYT. ISIDORE recol·lecta continguts d'Humanitats i Ciències Socials en 3 idiomes (francès, anglès i espanyol).

3.3. El repositori institucional de la Universitat de València: RODERIC

• El repositori RODERIC es concep com una finestreta única per a l'accés i la difusió de la producció digital de la Universitat.
• RODERIC ofereix als autors un canal de difusió de les seues obres respectant tots els seus drets d'autor, tant morals com d'explotació. Tot el material dipositat en RODERIC està subjecte a copyright, tal com indica la llicència del repositori. Quan un autor diposita un treball seu en RODERIC confirma que posseeix el seu copyright o que ha sigut autoritzat pel titular del copyright per a dipositar-ho en el repositori. Mitjançant la llicència de RODERIC està simplement autoritzant al fet que el repositori difonga en manera no exclusiva, emmagatzeme i preserve l'objecte digital dipositat. Els documents emmagatzemats en RODERIC es distribueixen a la comunitat internacional d'usuaris gratuïtament i sota llicència Creative Commons de Reconeixement No Comercial 3.0 No adaptada (CC BY-NC 3.0). Si l'autor desitja distribuir-los sota un altre tipus de llicència ha de comunicar-ho als gestors del repositori.
• Tutorial per a auto-arxive: DIPOSITAR.

3.4. A propòsit dels drets d'autor

REBIUN, la Xarxa de Biblioteques Universitàries, ha presentat el vídeo divulgatiu "Controla els teus drets, facilita l'accés obert", que té com a funció difondre entre els investigadors els avantatges de la publicació en accés obert. Aquest vídeo ha sigut desenvolupat per les biblioteques de les universitats de Múrcia, Pablo Olavide de Sevilla, i Oberta de Cataluya, en el marc de participació del Grup de treball de la Línia 2 Àmbit de la recerca de l'II Pla Estratègic (2007-2011) de REBIUN. Es presenta dividit en tres parts:

• Producció intel·lectual de l'investigador.
• Conserva els teus drets d'autor.
• Publica en revistes científiques i autoarxiva en repositoris.

Per a més informació consultar la nostra pàgina sobre drets de autor